En aquest vídeo Bautman ens parla dels conceptes de modernitat sòlida, aquella on la societatés estable, constant, permanent, previsible, amb les idees molt clares, ja que normalment treballaves d’allò que havies estudiat. I de modernitat líquida, que és la societat actual on la gent és cent insegura atès que ens trobem en un moment de canvis constants , inestables i imprevisibles.

Davant aquesta situació Bautman ens dóna algunes solucions i ens diu alguns dels reptes que ens trobem en l’actualitat.

A classe es va parlar de moltes solucions i molts reptes però jo destacaria el fet de crear un equilibri entre política (local) i poder (global) per poder recuperar fer coses que la gent vulgui, a més de fomentar el compromís.

I també esmentaria la importància l’acció comunitària, ja que si la gent no es comença a organitzar, de manera col·lectiva, mai arribarem a aconseguir un canvi en la societat.

Com he dit en els meus posts anterior és important començar a fer canvis personals però també socials, participant en organitzacions, manifestacions, vagues, etc.

S’ha estat parlant sobre el tema de l’educació social en temps de la globalització i els reptes que això comporta als educadors i educadores socials, mitjançant la lectura dels articles de carnaval de blocs.

Primerament vam estar parlant sobre les idees que ens exposaven en els blocs, on trobàvem que es parlava sobre que la globalització aporta beneficis, com ara  que genera solidaritat i facilita l’obertura de fronteres en l’àmbit de xarxes de comunicació i també ens aporta desavantatges, com per exemple, el sentiment d’incertesa generalitzada.

A més, entre altres coses, es va reflexionar sobre la idea que la professió  de l’educador i educadora social s’està infravalorant, on en moltes ocasions no es veu tot el treball que arribem a fer, és una figura que encara no està molt visible.

En relació a l’última idea destacada es van plantejar reptes que ens trobem els educadors i educadores, un dels reptes és aconseguir que la professió d’educador/a social tingui més reconeixement, però que els i les professionals del sector se’l guanyin, un altres reptes seria que s’apliqui la figura d’educador/a social en més àmbits o fomentar el criteri propi i educar en la diversitat, en contrast amb la visió homogènia del món que provoca la globalització.

He destacat aquestes idees i reptes perquè crec que una de les coses més important que hem de poder aconseguir els educadors i educadores és que la nostra figura és reconegui en molts àmbits de la nostra vida, per poder arribar a incloure a totes les persones dintre de la societat en unes condicions d’igualtats d’oportunitats.

RFD(Renda familiar disponible per càpita), són els diners que et queden  20.757 euros.
Es pot comprovar durant tota la sessió com Nou barris és un dels districtes en pitjors condicions, situat sempre en una de les últimes posicions respecte a altres districtes, com per exemple, Sant Gervaci.

Si ens fixem en els barris, veiem com es confirma el fet esmentat anteriorment, on Pedralbes està situat en primera posició, respecte a a renda, i el barri de Ciutat Meridiana en última posició.
Aquest aspecte afecta en les condicions de la vida de tots i totes les habitants del districte, on presenten una clara desigualtat d’oportunitat, amb un augment d’atur, salut, esperança de vida, tuberculosis, etc.

Amb tot això, he pogut comprovar i arribar a la conclusió que hi ha una relació clara entre el barri, el capital i el desenvolupament de les capacitats i habilitats de les persones, atès que si una família o persona no té el capital suficient, per cobrir les necessitats bàsiques, farà que aquesta família o persona no pugui estar en igualtats de condicions respecte a la resta, fomentant així les desigualtats existents entre poblacions.

Per poder dur a terme aquesta classe, primer vam haver de llegir de manera individual l’article i després per petits grups, exposant ,entre tots els membres, les idees i els reptes  que veiem que ens planteja Bautman.

Creiem que el que Bautman volia transmetre principalment era la síndrome de la impaciència, on les persones necessitem que les coses es facin aquí i ara, sense voler esperar (satisfacció instantània), i l’educació per continuar aprenent al llarg de la vida, sense conformar-nos en obtindre un títol i ja està.

Un cop exposat al grup classe les idees, vam continuar amb els reptes, on nosaltres destaquem el fet de fer canvis personalment, atès que si no es comencen a fer petits canvis, de manera individual, ens serà més difícil obtenir un canvi grupal i per tant, un canvi en la societat.

Frase d’Eduardo Galeano on es pot veure molt bé aquest pensament de fer primer un canvi individual i després un grupal: “Mucha gente pequeña en muchos lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, puede cambiar el mundo”.

A més es va mencionar el fet de fer un canvi de consciència on l’educació passes de veure’s com un producte és comences a veure com un procés, on les persones no es conformin amb res i sempre estiguin formant-se, donat que, mai s’arriba a saber tot, ja que món va modificant-se per moments i de manera constant al llarg de tota la nostra vida.

 

El sociòleg i filòsof Zygmunt Bauman descriu la forma de vida de la societat actual, amb la lectura del text hem vist que les idees principals eren l’educació entesa com a un procés constant i la necessitat que té la societat en fer les coses aquí i ara, sense tenir paciència.

Un dels reptes que tenim els educadors i educadores social és que l’educació es deixi de veure com un producte, és a dir, com alguna cosa que s’aconsegueix, i que és comenci a veure com un procés constant, on les persones ens hem de continuar formant, encara que tinguem una titulació. En definitiva conscienciar a la societat perquè canviï la visió sobre l’educació.

Un altre repte, que està molt lligat amb l’anterior, és que la societat no sigui conformista, que continuï adquirint coneixements per poder anar formant-se i creixent durant tota la seva vida.

Personalment, estic d’acord amb l’autor, atès que hauríem de formar-nos durant tota la vida per anar desenvolupant les teves capacitats i habilitats obtenint així les eines suficients per a fomentar l’autonomia.

Durant tota aquesta setmana hem estat treballant sobre l’Educació Social i els seus reptes. Però per començar ens va fer una dinàmica per activar-nos i trencar el gel, a més de treballar els reflexos, la coordinació, la memòria i la cohesió en grup.

La dinàmica s’anomena «Zip Zap boing» per poder realitzar-la es necessitava la col·laboració de 15 persones, les quals es van posar en cercle al mig de l’aula.

Les normes del lloc són les següents: Zip : esquerra, Zap: dreta, Boing: canvi de sentit movent el cos, Stuch : passes el torn al company o companya que tens al davant i freak out (bogeria fora): s’utilitza per quan no saps que dir, tothom es mou de lloc.

Tot seguit ens va fer reflexionar sobre el concepte d’educació social.
Per mi, l’educació social és tot aquell procés d’acompanyament que fas a una persona o més d’una persona per proporcionar-li els recursos suficients perquè aquesta pugui ser autosuficient.

A continuació, vam treballar amb el mètode Philip 66, com ja us he comentat anteriorment, on van sortir moltes maneres diferents per definir el terme Educació Social.

A més, es van plantejar alguns dels reptes que tenim dins de l’educació social, com ara construir una societat més justa i equitativa, aconseguir l’equitat, que es reconegui i es valori la figura d’educadora social,  etc.

Durant la sessió vaig poder reflexionar, amb les intervencions dels meus companys i companyes, sobre l’important que és treballar amb tota la població i no només amb aquells col·lectius vulnerables, perquè tothom necessita tenir els recursos suficients per poder relacionar-se i sociabilitzar encara que no es trobi en una situació vulnerable.

Vosaltres creieu que s’hauria de treballar amb totes les persones o només amb aquells col·lectius que es troben en una situació de risc social?

Antonio, el nostre professor, va decidir fer una dinàmica abans d’iniciar la segona classe.
La dinàmica “pica de mans” es va realitzar per parelles on havíem de fer uns moviments amb els braços. Si els moviments amb els del company, de davant, havíem de picar les mans.

Un cop finalitzada la dinàmica vam començar la classe reflexionant de manera individual que era per a nosaltres l’educació.

Per mi, l’educació és donar certs coneixements i aprenentatges a les persones, perquè aquestes puguin construir-se la seva pròpia identitat, però sobretot per poder escollir allò que volen, en resum dotar-los d’informació.
Després es va fer servir la tècnica Philips 66(per grups de sis havíem d’intentar construir una única definició d’educació en sis minuts).

En el nostre cas, sí que vam aconseguir sumar totes les idees dels integrants del grup, creant així una definició d’educació.
A continuació, es van exposar les definicions de tots els grups on es va poder observar la diversitat d’opinions respecte al concepte d’educació.

Per concloure compartiré amb vosaltres que l’educació és una paraula molt complexa, prové etimològicament del llatí, d’aquestes dues paraules:

Educare: guiar, criar, alimentar

Exducere: portar a, treure cap en fora

El primer contacte va ser diferent de la resta d’assignatures, atès que a més de fer la presentació del contingut ens va realitzar una dinàmica.

Aquesta dinàmica s’anomena «la mirada» i com molt bé ens indica el seu nom, consisteix en anar caminant per l’espai i aturar-se davant d’un company o companya quan el professor dónes un cop de palmes.
Al principi només havíem de mirar als ulls de la persona que tenim davant però després el professor anava afegint altres coses, com per exemple preguntar el nom del company o companya.

M’ha agradat perquè és una manera molt bona de «romper el hielo» i treure’ns la vergonya. A més ajuda a conèixer una mica més a tothom.