Durant tota aquesta setmana hem estat treballant sobre l’Educació Social i els seus reptes. Però per començar ens va fer una dinàmica per activar-nos i trencar el gel, a més de treballar els reflexos, la coordinació, la memòria i la cohesió en grup.
La dinàmica s’anomena «Zip Zap boing» per poder realitzar-la es necessitava la col·laboració de 15 persones, les quals es van posar en cercle al mig de l’aula.
Les normes del lloc són les següents: Zip : esquerra, Zap: dreta, Boing: canvi de sentit movent el cos, Stuch : passes el torn al company o companya que tens al davant i freak out (bogeria fora): s’utilitza per quan no saps que dir, tothom es mou de lloc.
Tot seguit ens va fer reflexionar sobre el concepte d’educació social.
Per mi, l’educació social és tot aquell procés d’acompanyament que fas a una persona o més d’una persona per proporcionar-li els recursos suficients perquè aquesta pugui ser autosuficient.
A continuació, vam treballar amb el mètode Philip 66, com ja us he comentat anteriorment, on van sortir moltes maneres diferents per definir el terme Educació Social.
A més, es van plantejar alguns dels reptes que tenim dins de l’educació social, com ara construir una societat més justa i equitativa, aconseguir l’equitat, que es reconegui i es valori la figura d’educadora social, etc.
Durant la sessió vaig poder reflexionar, amb les intervencions dels meus companys i companyes, sobre l’important que és treballar amb tota la població i no només amb aquells col·lectius vulnerables, perquè tothom necessita tenir els recursos suficients per poder relacionar-se i sociabilitzar encara que no es trobi en una situació vulnerable.
Vosaltres creieu que s’hauria de treballar amb totes les persones o només amb aquells col·lectius que es troben en una situació de risc social?