SEGON DIA D’EXPOSICIONS

Avui es van exposar els treballs sobre refugiats, centres d’emergència MENAS, treball sexual i drogues i CRAEs
Durant totes les presentacions els meus companys i companyes ens van explicar els diferents interrogants i reptes que tenim com a educadores i educadors socials en relació a cada tema.

A la primera exposició ens van parlar dels refugiats pateixen racisme i violència de gènere i tenen problemes d’idioma, creença i amb els tràmits burocràtics.

Els reptes que tenim  actualmentes és que hi ha una manca de recursos(òrgans públics), i de programes, no hi ha unes pautes clares d’actuació, han d’actuar amb els recursos propis. Per tant, els reptes de les educadores es que es preocupin pels usuaris, no només de tindre el seu sou a final de més, millorar les instal·lacions, atès que aquestes són inadequades i implementació d’espais adequats.

La segona exposició tracta sobre els Centres d’emergència MENAS instal·lacions es milloressin atès que hi ha una falta de recursos per a les persones majors d’edat i una desprotecció existent dels nois i noies que tenen 18 anys . A més, els canvien de manera contant de centre perquè no hi ha espai per a tants menors. Com a educadors i educadores em de millorar la protecció dels joves que arriben amb 18 anys, donat que en l’actualitat aquests queden desprotegits. 

A la tercera exposició ens van parlar sobre l’educació sexual i treball sexual, ho van fer mitjançant la realització d’una dinàmica, la qual consistia en tancar els ulls per poder focalitzar tots els nostres sentits en escoltar les diferents opinions respecte a l’educació sexual a travès de treballadors i treballadores sexuals, consumidors, etc. Un dels reptes que és plantegen és intentar trencar amb els estigmes que hi ha sobre les treballadores sexuals, deixant a un costat tot el tema relacionat amb la trata de persones.

La quarta exposició tracta sobre les drogues i CRAEs, on ens comentaven que el consum de droga dins dels CRAEsés un tema que no es parla, és a dir, un tema tabú. 

Els reptes i interrogants que es plantegen és la reducció de l’estigmatització que pateixen i que les institucions s’impliquin més en aquest fenomen social.

Com a educadors i educadores socials hem d’intentar detectar el consum i saber com s’ha d’actuar davant d’una situació d’aquest tipus i no normalitzar algunes drogues. A més, el que hem de fer és centrar-nos més a fer un ús del consum responsable i no tant en treballar en el tema de prevenció.