Avui es van exposar els treballs sobre quin és el límit d’un/a educador/a social entre la seva vida personal i professional?, l’educació social i diàleg interreligiós i per últim, l’educació social i l’escola ordinària.
Durant totes les presentacions els meus companys i companyes ens van explicar els diferents interrogants i reptes que tenim com a educadores i educadors socials en relació a cada tema.
A la primera exposició ens van parlar sobre el límit d’un/a educador/a social entre la seva vida personal i professional?, on a travès d’entrevistes ens han explicat els límits, els quals són molt subjectius. Els interrogants i reptes que es van plantejar van ser si és necessari separar la vida personal de la professional, els límits imposats pel codi deontològics i els límits personals. A continuació, ens van mostrar algunes actuacions d’èxit, com per exemple els espais de reflexió o l’espai BES (benestar personal). Com a educadors i educadores socials hem d’intentar no cremar-nos amb l’estrès i intentar tenir una tranquil·litat emocional per poder arribar a aconseguir i mantenir els límits.
La segona exposició va tractar el tema d’Educació social i el diàleg interreligiós, on es van plantejar els reptes i interrogants següents: intentar que la societat sigui tolerant amb la diversitat religiosa, eliminar els estigmes i els prejudicis que fan que les persones estiguin excloses de la societat, promoure la capacitat crítica i treballar amb les escoles i els barris.
A la tercera exposició es va parlar sobre l’educació social i l’escola ordinària, on expliquen que realment és necessària la figura o la professió d’un o una educadora social dintre de les aules per poder donar suport a tothom i fer una atenció més individualitzada del que ells i elles necessitin.