PRIMER DIA D’EXPOSICIONS

Avui es van exposar els treballs sobre estigmes, mediació, burnout , educació sexual i MENAS
Durant totes les presentacions els meus companys i companyes ens van explicar els diferents interrogants i reptes que tenim com a educadores i educadors socials en relació a cada tema.
A la primera exposició ens van parlar dels estigmes que pateix la comunitat gitana,però més en concret sobre les dones gitanes. Atès que les dones gitanes pateixen una major discriminació social que els homes gitanos, per ser dona i a sobre gitana.
Ho van fer mitjançant un vídeo on preguntaven a la població sobre la comunitat gitana. Amb aquest vídeo s’ha pogut comprovar que gran part de la població té estigmes i prejudicis cap a la població gitana

Com a reptes i interrogants van mencionar la importància dels referents per a la comunitat gitana, en especial de les dones amb estudis i uns càrrecs rellevants.

I sobretot conscienciar a la ciutadania que no per ser d’una ètnia determinada ets d’una manera o d’un altre, tots i totes som iguals, independentment del nostre origen.

A la segona exposició ens van tractar el tema de la mediació amb un programa de televisió , on es solucionava el problema gràcies a la mediació. Durant la presentació es va poder veure que el que es volia era aconseguir que els educadors i educadores estiguéssim dintre de la mediació.

A més, un dels reptes que es van plantejar va ser que la mediació no només s’utilitzi en una situació de conflicte, sinó que en tots els àmbits, atès que és una bona manera de poder arribar a un consens.

A la tercera exposició ens van parlar sobre el tema del síndrome del Burnout en las educadoras socials”: estar cremat per l’estrès i l’exigència en el treball, on realment aquest estrès acaba afectant a nivell mental.

Els reptes i interrogants que es van plantejar va ser la necessitat d’un equip multidisciplinar, la tolèrancia a la fustració i que un cop més, les dones tenen més risc a patir estrès dins de la seva professió. Per tant, com a educadors i educadores socials hem d’intentar canviar aquest fet.

A la quarta exposició ens van tractar el tema de l’educació sexual i diversitat funcional, on ens van comentar la necessitat d’una bona educació sexual, inexistent en la societat actual, que es doni als nens i nenes des de petits. Els va costar molt trobar informació relacionada amb les persones amb diversitat funcional, atès que no se’ls tenen presents i no se’ls i proporciona ni tenen moltes oportunitat de poder tindre una educació sexual i sentir plaer. Llavors, ens van dir que hi ha la figura de l’assistència sexual. Un dels reptes més grans que tenim els educadors i educadores socials és que a l’hora d’educar sexualment es tinguin en compte a les persones amb diversitat funcional, ja que tenen tot el dret a poder gaudir del sexe igual que la resta.

I la cinquena exposició va ser la del meu grup on vam tractar el tema dels MENAS( menors estrangers no acompanyats) mitjançant una dinàmica amb tot el grup classe, per poder explicar els reptes i interrogants que ens em plantejat com a grup.