En aquesta conferència hem pogut escoltar les experiències viscudes de Mohamed Mesfoui i Mar Cordero sobre els projectes socioeducatius que avui dia s’estan duent a terme.
Perquè poguessin explicar les seves experiències i opinions el professor Antonio ha decidit entrevistar-los i anar formulant preguntes que fessin més fàcil la seva explicació.
El primer que van fer tots dos va ser presentar-se, on van explicar perquè van arribar a estar dins d’aquest projecte i quin va ser el seu recorregut.
En el cas de Mohamed va venir perquè un amic seu ja estava a Barcelona. Va arribar sota un autobús, després es va dirigir a la policia i aquests van portar a un centre d’acollida, amb altres persones del seu país d’origen.
En canvi, Mar Cordero va acabar en projectes socioeducatius per motius molt diferents, en el seu cas, va arribar a un centre d’acollida perquè la seva família estava d’estructurada, els seus pares presentaven problemes de drogodependència i alcoholisme. Després va estar a un CRAE ( Centre Residencial d’Acció Educativa) i un cop va fer els 18 anys va anar a un pis tutelat.
El que més m’ha cridat l’atenció és la falta d’afecte, d’empatia i de suport que senten els joves dintre dels Centres per part dels educadors i educadores.
Crec que es molt important transmetre confiança, empatia, afecte i suport als nois i noies dels centres, ja que per a ells i elles som una figura molt important en la seva vida, som els seus referents, els quals han de poder estar allà en un moment complicat per poder acompanayar-los i fer-lis sentir que no estan sols i soles.
Un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció és el fet de no fomentar les tasques domèstiques, penso que és un punt molt important a treballar perquè hem de fer que aquestes persones és sàpiguen valdre per ells i elles mateixes en un futur, sense necessitar el suport de ningú. Crec que el que volem és que arribin a ser persones autònomes en tots els sentits, i si no és donen les eines suficients no podrem aconseguir aquest objectiu.
En termes generals s’han parlat de temes molt variats i interessants, en el qual també mansionària els prejudicis que pateixen quasi totes les persones que vénen de projectes socioeducatius.
Per acabar, em quedaria amb una frase que ha dit Mar Cordero “Si no es vocacional estáis a tiempo de dejarlo, si es que si luchar por vuestros derechos y los de ellos”.
Estic totalment d’acord amb el que ens diu Cordero en aquesta frase, si realment volem treballar com a educadors i educadores socials hem de lluitar pels nostres drets i pels seus.
Reptes i Interrogants de Futur 